Àrabs baladís

Els àrabs baladís o, tot simplement, els baladís (en àrab العرب البلديون, al-ʿarab al-baladiyyūn, en singular العربي البلدي, al-ʿarabī al-baladī, literalment els "àrabs indígenes") són, en el context de l'Àndalus, els primers àrabs instal·lats en aquesta regió en època de Mussa ibn Nussayr i dels primers valís, així com llurs descendents. Els baladís es van establir majoritàriament al territori de l'actual Andalusia.[1] El terme es fa servir per oposició als àrabs sirians arribats a l'Àndalus en els junds (o tropes) de Balj ibn Bixr, instal·lats a la península Ibèrica en 742.

Referències

  1. Bū-Bāya, ʿAbd-al-Qādir. al-Barbar fi 'l-Andalus: wa-mauqifuhum min fitnat al-qarn al-ḫāmis al-hiǧrī ; 92-422h = 711-1031m. aṭ-Ṭabʿa 1. Bairūt: Dār al-Kutub al-ʿIlmīya, 2011. ISBN 978-2-7451-6756-9.