2004 - Everest: Núria Balagué i Maite Hernández, membres d'una expedició catalana exclusivament femenina, ascendeixen a l'Everest per la cara nord, i fan el cim.[5]
Resta del món
1672 - París: apareix la primera publicació periòdica legislativa: el Journal du Palais ou Recueil des principales décisions de tous les Parlemens et Cours Souveraines de France, impresa setmanalment i fins al 1674 per Denis Thierry i Jean Guignard; els responsables eren Gabriel Guéret i Claude Blondeau.
701 - Chengdu, província de Sichuan (Xina): Li Bai, Li Po o Li Tai Po (en xinès: 李白, en pinyin: Lǐ Bái o Lǐ Bó) (701 – 762) poetaxinès. Va formar part del grup dels "8 immortals de la copa de vi", un grup de poetes amants de la disbauxa. Va viure durant la dinastia Tang, edat d'or de la cultura xinesa i se'l considera un dels millors poetes xinesos (m. 762).[11]
Sants al Martirologi romà (2011): Dunstà de Canterbury, bisbe; Iu de Kermartin, patró de Bretanya; Celestí V, papa i fundador de la Congregació Benedictina dels Celestins; Crispí de Viterbo, caputxí; Calòger i Parteni de Roma, màrtirs; Urbà I, papa; Adolf de Cambrai, bisbe; Teòfil de Corte, franciscà cors; Maria Bernarda Bütler, fundadora de les Franciscanes Missioneres de Maria Auxiliadora.
Beats al Martirologi: Humiliana de Florència, terciària franciscana; Agostino Novello; Juan de Cetina i Pedro de Dueñas, franciscans màrtirs a Granada; Peter Wright, màrtir; Jean-Baptiste-Xavier Loir, sacerdot màrtir; beat Juan de Santo Domingo Martínez, dominic màrtir al Japó (1619); Rafael Lluís Rafiringa, lassal·lià; Jozef Czempiel, sacerdot màrtir; Pina Suriano, laica.
24 Baixans: Entrada de Crist a Egipte (festa menor); Habacuc, profeta; Baixuna de Scetes (1164).
Referències
↑Chalamanch, Montserrat Villas i. La morfologia del lèxic de "Solitud", de Víctor Català. L'Abadia de Montserrat, 1999, pàg. 223. ISBN 978-84-8415-102-9.
↑Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
↑«fets del Palau | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 maig 2020].
↑«Agrupament d'Esbarts Dansaires | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
↑«L'expedició Dones Everest 2004 aconsegueix fer el cim per la cara nord». 324cat, 19-05-2004. [Consulta: 18 març 2024].
↑Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Légion d'honneur» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
↑Julio, Teresa. «Josefina Tàpias». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 8 març 2021].
↑Diputats del Parlament de Catalunya en la VI Legislatura p. 22-23
↑«Nancy Witcher Astor, Viscountess Astor» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 11-03-2024. [Consulta: 1r abril 2024].
↑ 16,016,116,216,316,4Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
↑«Willard, Mary L. (Mary Louisa), 1898-1993». SNAC (Social Networks and Archival Context). [Consulta: 13 abril 2020].
↑«Horna, Kati (1912-2000)» (en castellà). PARES, Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 27 març 2022].
↑«The Nobel Prize in Chemistry 1962» (en anglès americà). [Consulta: 11 maig 2020].
↑Brotons. «Women's Football. 13 children, 36 grandchildren and a heart devoted to Rayo». FIFA.com, 31-10-2002. Arxivat de l'original el 2020-02-23. [Consulta: 23 febrer 2020].
↑Bergan, Ronald «Nora Ephron obituary» (en anglès). The Guardian, 27-06-2012. ISSN: 0261-3077.
↑Macho Stadler, Marta. «Helen Quinn, física» (en castellà). Mujeres con ciencia, 19-05-2015. [Consulta: 10 febrer 2023].
↑«Manuel Pousa i Engroñat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
↑«Pete Townshend | British musician» (en anglès). [Consulta: 23 maig 2020].
↑«Grace Jones» (en castellà). Decine21. [Consulta: 2 abril 2023].
↑«Joey Ramone | American singer» (en anglès). [Consulta: 23 maig 2020].
↑«Ferran Soldevila i Zubiburu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
↑Queralt, María Pilar. Reinas en la sombra : amantes y cortesanas que cambiaron la historia (en castellà). 1a. edición. Madrid: EDAF, 2014, p. 70. ISBN 978-84-414-3440-0.
↑Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Claude Henri de Rouvroy comte de Saint-Simon» (en francès). [Consulta: 4 maig 2020].