Attakolita
Attakolita | |
---|---|
Fórmula química | (Ca,Sr)Mn(Al,Fe)₄(HPO₄,PO₄)₃(SiO₄,PO₄)(OH)₄ |
Epònim | salmó |
Classificació | |
Categoria | fosfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BH.60 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BH.60 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.13 |
Dana | 43.4.13.1 |
Heys | 19.12.52 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Hàbit cristal·lí | massiu |
Estructura cristal·lina | a = 17.18Å, b = 11.47Å, c = 7.32Å, β = 113.83° |
Color | vermell clar |
Duresa | 5 |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1.650 - 1.655 nβ = 1.654 - 1.664 nγ = 1.661 - 1.675 |
Birefringència | δ = 0,011 a 0,020 |
Angle 2V | mesurat: 75° a 84°, calculat: 76° a 86° |
Dispersió òptica | cap |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
Codi IMA | IMA1992 s.p. |
Símbol | Ako |
Referències | [1][2] |
L'attakolita és un mineral de la classe dels fosfats. Va ser descoberta l'any 1868 a la mina de ferro Västanå (Näsum, Suècia). Rep el seu nom del grec άττακος ("attakos"), "salmó", en al·lusió al seu color més comú.
Característiques
L'attakolita és un fosfat amb fórmula química (Ca,Sr)Mn(Al,Fe)₄(HPO₄,PO₄)₃(SiO₄,PO₄)(OH)₄. Cristal·litza en el sistema monoclínic, tot i que habitualment es troba en hàbit massiu. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'attakolita pertany a «08.BH: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: thadeuita, durangita, isokita, lacroixita, maxwellita, panasqueiraita, tilasita, drugmanita, bjarebyita, cirrolita, kulanita, penikisita, perloffita, johntomaita, bertossaita, palermoita, carminita, sewardita, adelita, arsendescloizita, austinita, cobaltaustinita, conicalcita, duftita, gabrielsonita, nickelaustinita, tangeita, gottlobita, hermannroseita, čechita, descloizita, mottramita, pirobelonita, bayldonita, vesignieita, paganoita, jagowerita, carlgieseckeita-(Nd) i leningradita.
Formació i jaciments
L'attakolita ha sigut trobada en dipòsits de ferro a la mina Västanå, a Näsum (Suècia), la seva localitat tipus, així com a les pegmatites de Buranga, al districte de Gatumba (Ruanda). S'ha trobat associada a altres minerals com: berlinita, latzulita, trol·leïta, svanbergita, apatita, pirofil·lita, hematites, calcita i quars.