Chiang Ching-kuo
Nom original | (zh-tw) 蔣經國 |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 27 abril 1910 Fenghua (dinastia Qing) |
Mort | 13 gener 1988 (77 anys) Hospital General dels Veterans de Taipei (Taiwan) |
Causa de mort | malaltia cardiovascular |
Sepultura | Touliao Mausoleum (en) |
President de la República de la Xina | |
20 maig 1978 – 13 gener 1988 (mort en el càrrec) ← Yen Chia-kan – Lee Teng-hui → | |
Primer ministre de la República de la Xina | |
29 maig 1972 – 19 maig 1978 ← Yen Chia-kan – Hsu Ching-chung (en) → | |
Vice-primer ministre de la República de la Xina | |
1r juliol 1969 – 1r juny 1972 – Hsu Ching-chung (en) → | |
Dades personals | |
Residència | Seven Seas Residence (en) (1968–1988) |
Religió | Metodisme i budisme |
Formació | Universitat Sun Yat-sen de Moscou Acadèmia Política Militar Universitat Comunista de l'Est |
Activitat | |
Lloc de treball | Moscou Shanghai Taipei Iekaterinburg Ganzhou |
Ocupació | polític |
Partit | Guomindang |
Carrera militar | |
Lleialtat | Taiwan |
Rang militar | general |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Família | Family of Chiang Kai-shek (en) |
Cònjuge | Chiang Fang-liang (1935–1988), mort |
Fills | Chiang Hsiao-wen, Chiang Hsiao-yung, Chiang Hsiao-yen (discutit), Chiang Hsiao-wu, Chiang Hsiao-chang, Winston Chang (discutit) |
Pares | Chiang Kai-shek i Mao Fumei |
Cronologia | |
13 gener 1988 | death of Chiang Ching-kuo (en) |
Premis
| |
Signatura | |
Chiang Ching-kuo (xinès tradicional: 蔣經國, xinès simplificat: 蒋经国, pinyin: Jiǎng Jīngguó; Fenghua, província de Zhejiang, 27 d'abril de 1910 - Taipei, 13 de gener de 1988), conegut a Occident com Chiang Jingguo fou un militar i polític xinès. Era fill de Chiang Kai-shek i de la seva primera esposa Mao Fumei. Va rebre una educació estricta i tradicional. En la seva adolescència a Xangai va tenir l'oportunitat d'aprendre anglès. A Beijing, va anar adoptant postures progressistes i va desitjar estudiar a la Universitat Sun Yat-sen de Moscou, adreçada a xinesos fills de dirigents del Kuomintang (KMT) i del Partit Comunista Xinès (PCX), en la qual cosa el seu pare hi va estar d'acord.
Viatjà a Moscou on va tenir com a company d'estudis a Deng Xiaoping i on va simpatitzar amb el trotskisme, però va haver de renunciar a aquesta tendència. Es va afiliar a les Joventuts Comunistes Komsomol. Mentre els seus companys vinculats al KMT tornaven a la Xina, Jingguo va quedar retingut a l'URSS i fou destinat a una siderúrgia a Iekaterinburg on va conéixer Faina Ipatevna Vakhreva, originària de Belarús amb la qual es va casar. Chiang Kai-shek es va assabentar que el seu fill s'havia convertit en un ostatge dels soviètics mitjançant la vídua de Sun Yat-sen.[1] Arran de l'Incident de Xi'an, s'arribà a un acord entre el KMT i el PCX, finalment, Jingguo va poder tornar a la Xina l'abril de 1937.[2]
De tornada al seu país va ocupar diversos càrrecs d'importància, ja com a membre del KMT. Va adoptar mesures que limitaren la corrupció i escàndols lligats a polítics nacionalistes. L'any 1949 abandonà el continent. A Taiwan, on es van refugiar els partidaris de la República de la Xina (ROC), com a responsable de la policia secreta va col·laborar en la repressió de la dissidència en la instauració d'un sistema autoritari a Taiwan. Va ser primer ministre i, a la mort del seu pare, va esdevenir president de la República de la Xina.
Ja com a president, va promoure algunes reformes que permetrien, més endavant, la introducció de la democràcia a Taiwan. Va morir l'any 1988 a conseqüència d'un atac de cor a 78 anys. L'estat de guerra es va mantenir fins al 1987 i la dictadura va desaparèixer el 1991 amb el seu successor Lee Teng-hui.
Referències
- Mao. La historia desconocida de Jon Halliday i Jung Chang. Editoial Taurus. 2006. ISBN 9788430605972l. Pàgs. 176-179, 181, 217,240, 243 i nota de la pàg. 245.
Bibliografia
- A leader of vision : Chiang Ching-Kuo's centenary (versió en anglès del llibre Yong xu Jingguo) de Chu Chungsheng. Acadèmia d'Història, Taipei. 2010. ISBN 9789860243710
- China at War: Regions of China, 1937-1945 de Stephen R. MacKinnon. Stanford University Pres. Califonia. 2007. Pàgs. 288 i 303.
Enllaços externs
- http://history.cultural-china.com/en/46H7154H12382.html Arxivat 2016-03-25 a Wayback Machine.
- http://www.zum.de/whkmla/sp/1011/kmt/kmt1.html
- http://www.cckf.org/index-e.htm Arxivat 2015-10-29 a Wayback Machine.
- http://www.theguardian.com/world/2015/nov/17/ex-taiwan-president-chiang-ching-kuo-home-mcdonalds-restaurant