Constant de Curie

La constant de Curie és una característica de cada material que indica la proporcionalitat entre la seva susceptibilitat magnètica i la temperatura absoluta.

La constant de Curie s'expressa com:

C = N μ 2 k B {\displaystyle C={\frac {N\mu ^{2}}{k_{B}}}}

on

N {\displaystyle N} és el nombre de moments magnètics
μ {\displaystyle \mu } és un valor individual de moment magnètic
k B {\displaystyle k_{B}} és la constant de Boltzmann

Aquesta constant apareix a la llei de Curie, que relaciona la susceptibilitat magnètica i la temperatura dels materials paramagnètics:

χ = C T {\displaystyle \chi ={\frac {C}{T}}}

Aquesta equació és deguda a Pierre Curie.

Degut a la relació entre la susceptibilitat magnètica χ {\displaystyle \chi } , la magnetització M {\displaystyle M} i el camp magnètic aplicat H {\displaystyle H} , tenim:

χ = M H {\displaystyle \chi ={\frac {M}{H}}}

això mostra que per a un sistema paramagnètic de moments magnètics no interactius, la magnetització M {\displaystyle M} és inversament proporcional a la temperatura T {\displaystyle T} .

Bibliografia

  • Heiko Lueken: Magnetochemie. B.G. Teubner, Stuttgart/ Leipzig 1999, ISBN 3-519-03530-8.

Vegeu també

  • Llei de Curie
  • Paramagnetisme