Dytiscus marginalis

Dytiscus marginalis

Dytiscus marginalis
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Coleoptera
Subordre	Adephaga
Família	Dytiscidae
Tribu	Dytiscini
Gènere	Dytiscus
Espècie	Dytiscus marginalis Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims	Dytiscus semistriatus

Dytiscus marginalis és una espècie de coleòpter adèfag de la família dels ditíscids comú a les aigües dolces d'Europa, incloent-hi Catalunya.

Té el cos ample i té forma ovada. Fa uns 2,7-3,5 cm de llargada. Per sobre és de color marró fosc verdós, amb els marges clars i per sota és marró grogós. El mascle té els èlitres llisos i la femella els té amb línies longitudinals molt evidents. Les potes posteriors són més llargues, estan aplanades i tenen llargs pèls; estan adaptades per nedar. Té dues antenes primes i llargues. El cap està com encongit dins del cos.

En general viuen en aigües tranquil·les i netes, riques en plantes aquàtiques (basses, rierols) i surten de nit per volar. Tant l'adult com les larves són depredadors i habitualment cacen cucs, capgrossos, petites granotes, peixets, etc.

Els adults es mouen nedant entre la vegetació aquàtica. Es passen moltes estones movent-se pel fons, buscant preses per capturar. Són molt actius i neden constantment gràcies a les potes posteriors que actuen com rems. Malgrat els seus costums aquàtics, són bons voladors i poden desplaçar-se d'una bassa a una altra i canviar de lloc si s'asseca la seva bassa. Els èlitres són les ales anteriors modificades per enduriment, les quals serveixen també com a protecció per les ales posteriors que estan immediatament per sota i que serveixen per a volar.

Els mascles tenen unes ventoses a les potes anteriors per subjectar la femella durant l'aparellament. Es reprodueix per ous. Durant la primavera la femella pon molts ous i amb un tub especial que té els va introduint a les tiges i a les fulles de les plantes aquàtiques, sobre fusta podrida damunt la superfície de l'aigua, o bé a la molsa a les vores humides.

Al cap d'un temps neixen les larves que són voraces depredadores; tenen unes fortes mandíbules que claven a d'altres larves aquàtiques i a amfibis, dels quals s'alimenten xuclant-los.

Al cap d'uns 3 mesos surten de l'aigua i fabriquen una mena de cova subterrània on es transformen en pupes abans de convertir-se en adults.

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.

• http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/insectes/escarabataigua.htm
• http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0153113.xml
• http://blocs.xtec.cat/faunaiflora/2007/03/14/lescarabat-daigua/
• http://ichn.iec.cat/Bages/aquatic/Imatges%20grans/Acilius%20sulcatus.htm Arxivat 2016-03-10 a Wayback Machine.
• http://ednatura.com/wp-content/uploads/2013/07/escarabat-daigua.pdf Arxivat 2016-10-09 a Wayback Machine.
• http://www.internetdict.com/ca/answers/what-do-water-beetles-eat.html
• http://www.djibnet.com/photo/escarabats/escarabat-d-aigua-4-dytiscus-marginalis-753067830.html^{[Enllaç no actiu]}