Estranys en un tren
Strangers on a Train | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Alfred Hitchcock |
Protagonistes | Robert Walker Farley Granger Ruth Roman Leo G. Carroll Patricia Hitchcock Marion Lorne Kasey Rogers Jonathan Hale Norma Varden Robert Gist Charles Meredith Georges Renavent Howard St. John Leonard Carey Odette Myrtil Alfred Hitchcock Franklyn Farnum George Magrill Roy Engel Brooks Benedict Edward Hearn Paul Panzer Murray Alper |
Producció | Alfred Hitchcock |
Dissenyador de producció | Ted Haworth |
Guió | Raymond Chandler, Whitfield Cook i Ben Hecht |
Música | Dimitri Tiomkin |
Fotografia | Robert Burks |
Muntatge | William H. Ziegler |
Vestuari | Leah Rhodes |
Productora | Warner Bros. i Warner Bros. Pictures |
Distribuïdor | Warner Bros. i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 30 juny 1951 |
Durada | 101 min |
Idioma original | anglès |
Rodatge | Connecticut i Nova York |
Color | en blanc i negre |
Pressupost | 1.200.000 $ |
Recaptació | 7.000.000 $ (Estats Units d'Amèrica) 7.021.461 $ (mundial) |
Descripció | |
Basat en | Estranys en un tren i Once You Kiss a Stranger |
Gènere | cinema negre, cinema de misteri, pel·lícula de thriller psicològic, cinema policíac de suspens, pel·lícula basada en una novel·la, thriller i drama |
Qualificació MPAA | PG |
Lloc de la narració | Washington DC |
Premis i nominacions | |
Nominacions | Oscar a la millor fotografia, blanc i negre (1952)
|
Premis | National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades
|
Estranys en un tren[1] (títol original en anglès Strangers on a Train) és una pel·lícula estatunidenca de 1951 dirigida per Alfred Hitchcock. Es basa en la novel·la homònima de Patricia Highsmith, text que en un principi va ser adaptat per l'escriptor Raymond Chandler.
Argument
El tennista Guy Haines es topa en un viatge amb tren amb Bruno Antony. Aquest -que li coneix força detalls de la vida gràcies a la premsa- li proposa un peculiar pacte: fer cadascú un assassinat que els convé, però intercanviant-se les víctimes amb la intenció de garantir-se recíprocament la impunitat.
Si Guy mata el pare de Bruno (que, segons ell, li fa la guitza constantment), Bruno ha de matar la dona de Guy (que li nega el divorci que ell desitja per casar-se amb una altra). D'aquesta manera podran resoldre els respectius problemes: Guy es desempallegarà de la seva dona i Bruno podrà heretar de son pare una gran fortuna i fer-la seva sense impediments.
Repartiment
- Farley Granger: Guy Haines
- Ruth Roman: Anne Morton
- Robert Walker: Bruno Antony
- Leo G. Carroll: senador Morton
- Patricia Hitchcock: Barbara Morton
- Kasey Rogers: Miriam Joyce Haines
- Marion Lorne: Sra. Antony
- Jonathan Hale: Sr. Antony
- Howard St. John: capità de policia Turley
- John Brown: professor Collins
- Norma Varden: Sra. Cunningham
- Robert Gist: detectiu Leslie Hennessey
El cameo de Hitchcock és en el minut 10: és l'home que puja al tren amb un contrabaix.
Premis i Nominacions
Nominacions[2]
- Oscar a la millor fotografia en blanc i negre (Robert Burks)
Referències
Enllaços externs
- Fitxa de la pel·lícula a DeCine21 (castellà)
- Fitxa de la pel·lícula a AlohaCriticón (castellà)