Giorgio Venturini
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 març 1908  Florència (Itàlia) |
| Mort | 15 març 1984 (76 anys) Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, productor de cinema, guionista |
   | |
Giorgio Venturini, també conegut amb el pseudònim de Giorgio Rivalta (1906 – Roma, 15 de març de 1984), va ser un guionista, director i productor de cinema italià.[1]
Director del Teatro Sperimentale dei Guf de Florència,[2] fou responsable, amb Fernando Mezzasoma, de la posada en escena dels nous estudis de cinema de la República Social Italiana després del 8 de setembre de 1943, als jardins de la Biennal de Venècia.[3]
Després de la Segona Guerra Mundial va produir vora de 30 pel·lícules,[4] entre elles L'ultima cena dr Luigi Giachino, Gente così de Fernando Cerchio i diverses pel·lícules de Vittorio Cottafavi.
Com a director ha utilitzat el pseudònim de Giorgio Rivalta.
Filmografia
Director
- Il prigioniero del re (1954)
- I cosacchi (1960)[5]
- La leggenda di Enea (1962)
Produccions
- Gente così (1948, dirigida per Fernando Cerchio)
- Superstizione (1949, curtmetratge, dirigida per Michelangelo Antonioni)
- L'ultima cena (1949, dirigida per Luigi Giachino)
- I Piombi di Venezia (1953, dirigida per Gian Paolo Callegari)
- Avanzi di galera (1955, dirigida per Vittorio Cottafavi)
- The Widow (1959, dirigida per Lewis Milestone)
- La colonna infame (1972, dirigida per Nelo Risi)
- L'umanoide (1979, dirigida per Aldo Lado)
- Paulo Roberto Cotechiño centravanti di sfondamento (1983, dirigida per Nando Cicero)
Note
- ↑ Bayman, Louis (ed.) Directory of World Cinema: Italy. Intellect Books, 2011., pàgina 169
- ↑ Salvi, Demetrio. Tullio Pinelli - L'intervista ritrovata. Demetrio Salvi, 1º dicembre 2014. ISBN 978-88-909589-4-6.
- ↑ Cosulich, Callisto. I film di Alberto Lattuada. Gremese Editore, 1º gennaio 1985. ISBN 978-88-7605-187-6.
- ↑ , 14 aprile 2015. ISBN 978-88-520-6264-3.
- ↑ «I cosacchi». Archivio del Cinema Italiano.