Mirall dielèctric

Esquema d'un mirall dielèctric. Les capes primes amb un alt índex de refracció n₁ s'entrellacen amb capes més gruixudes amb un índex de refracció més baix n₂. Les longituds del camí l_A i l_B difereixen exactament en una longitud d'ona, la qual cosa condueix a una interferència constructiva. Un mirall dielèctric, també conegut com a mirall de Bragg, és un tipus de mirall compost per múltiples capes primes de material dielèctric, normalment dipositades sobre un substrat de vidre o algun altre material òptic.^[1] Mitjançant una elecció acurada del tipus i el gruix de les capes dielèctriques, es pot dissenyar un recobriment òptic amb reflectivitat especificada a diferents longituds d'ona de llum. Els miralls dielèctrics també s'utilitzen per produir miralls d'alta reflectivitat: es poden produir valors del 99,999% o millor en un rang estret de longituds d'ona mitjançant tècniques especials. Alternativament, es poden fer reflectir un ampli espectre de llum, com ara tot el rang visible o l'espectre del làser Ti-safir. Els miralls d'aquest tipus són molt habituals en els experiments d'òptica, a causa de tècniques millorades que permeten la fabricació econòmica de miralls d'alta qualitat. Alguns exemples de les seves aplicacions inclouen miralls finals de cavitat làser, miralls calents i freds, divisors de feix de pel·lícula fina, miralls d'alt llindar de dany i els recobriments dels miralls moderns.^[2]

Les tècniques de fabricació de miralls dielèctrics es basen en mètodes de deposició de pel·lícula prima. Les tècniques habituals són la deposició física de vapor (que inclou la deposició evaporativa i la deposició assistida per feix d'ions), la deposició química de vapor, la deposició per feix d'ions, l'epitaxia per feix molecular i la deposició per pols. Els materials habituals són el fluorur de magnesi (n = 1.37), el diòxid de silici (n = 1.45), el pentòxid de tàntal (n = 2.28), el sulfur de zinc (n = 2.32) i el diòxid de titani (n = 2.4).^[3]