Murri de la pimpinella
Spialia sertorius  | |
|---|---|
 Imago a Amarante, Porto, Portugal ♂ | |
| Dades | |
| Hoste | pimpinella |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 174403 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Hesperiidae |
| Tribu | Carcharodini |
| Gènere | Spialia |
| Espècie | Spialia sertorius (Hoffmannsegg, 1804) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Papilio sertorius |
El murri de la pimpinella (Spialia sertorius)[1][2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Hesperiidae.
Distribució
Present a gran part d'Europa, des de la península Ibèrica fins al nord-oest d'Alemanya, l'oest de Txèquia, Àustria i la península Itàlica, així com al nord d'Àfrica i a l'Àsia fins a l'Altai, el Tibet i l'Amur. Absent de les principals illes mediterrànies i de les illes Britàniques.[3][4] Ocupa gran part de la península Ibèrica, mentre que a Catalunya només és absent a les grans planes agrícoles de l'Empordà, la Depressió Central i el delta de l'Ebre.[5]
Descripció
Envergadura alar d'entre 21 i 24 mm.[6] Sense dimorfisme sexual. Anvers de l'ala anterior de color marró molt fosc amb gran quantitat d'escates grises a la zona basal i diverses taques blanques a la part central i exterior. Anvers de l'ala posterior bru fosc amb diverses taques blanques. Presenta les fímbries escaquejades i és diagnòstic la manca de fímbria negra a l'alçada de V5 a l'ala anterior, caràcter que el permet distingir d'espècies semblants. Revers de l'ala anterior semblant a l'anvers, però amb la punta i la vora superior d'un to més vermellós. Revers de l'ala posterior de color bru vermellós o grogós amb diverses taques blanques ben marcades.[5]
-
♂ -
♂ △
Hàbitat
Ocupa diversos tipus de llocs oberts càlids, com ara matollars, prats secs, clarianes de bosc, landes, etc.[4][6] Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 1650 m a Europa i des dels 500 m als 2500 m a la Serralada de l'Atles.[4] L'eruga s'alimenta de diverses rosàcies, sobretot la pimpinella (Sanguisorba minor), però potser també d'espècies de Potentilla o Rubus. Al nord d'Àfrica l'eruga s'alimenta de Sanguisorba magnolii.[4][6]
Període de vol i hibernació
Vola en dues generacions, amb una primera a la primavera, entre març i juny, i una segona a l'estiu, entre juliol i setembre. Al nord d'Àfrica també hi poden haver tres generacions entre finals de febrer i octubre.[4][5] Hiverna com a eruga.[6]
Comportament i particularitats biològiques
Els mascles són territorials. Els adults es poden aplegar en gran nombre en sòls humits propers a cursos d'aigua junt amb d'altres hespèrids i licènids.[6] Les femelles ponen els ous individualment sobre les poncelles o els folíols de la seva planta nutrícia.[5]
Galeria
-
Anvers d'un adult -
Revers d'un adult -
Detall d'un ou
Referències
- ↑ «Murri de la pimpinella». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 11 agost 2024].
- ↑ «Spialia sertorius» (en anglès). UICN, 28-02-2013. [Consulta: 11 agost 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2.
Enllaços externs
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquiespècies |
- Asturnatura (castellà)
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- European Butterflies (anglès)