Pedro de Novo y Colson
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1846 Cadis (Espanya) |
| Mort | 17 febrer 1931 (84/85 anys) Madrid |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 19 de maig de 1896 – 17 de febrer de 1898 | |
| Circumscripció | Manzanillo |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | escriptor, polític, oficial naval |
| Membre de | |
| Gènere | Dramatúrgia |
| Carrera militar | |
| Lleialtat |  Regne d'Espanya |
| Branca militar |  Armada Espanyola |
| Rang militar |  Contralmirall |
| Comandant de (OBSOLET) | Professor de l'Escola Naval Militar |
Premis | |
Signatura  | |
Pedro de Novo i Colson (Cadis, octubre de 1846 - Madrid, 18 de febrer de 1931) fou un militar, historiador, poeta i dramaturg espanyol.
Biografia
D'antics ascendents italians radicats a Venècia, els Novo, en 1862 va ingressar a l'Escola Naval Militar, on el 1864 assolí el grau de guardiamarina. El 1872 fou destinat a Cuba com a alferes de navili i el 1878 fou ascendit a tinent de navili i destinat com a professor de l'Escola Naval Militar a Madrid, on també es dedicà a la seva vocació literària. Va escriure diverses obres històriques i literàries i publicà les revistes Diario de Marina i El Mundo Naval Ilustrado en 1896.[1] A les eleccions generals espanyoles de 1896 fou elegit diputat per Manzanillo (Cuba)[2] i va donar suport al projecte de submarí d'Isaac Peral.[3]
El 1903 va rebre la Gran Creu del Mèrit Naval, el 1908 va ingressar a la Reial Acadèmia de la Història i el 1915 a la Reial Acadèmia Espanyola amb el discurs Los cantores del mar.[4]
Obres
- Última teoría sobre la Atlántida (1879)
- Sobre los viajes apócrifos de Juan de Fuca y de Lorenzo Ferrer Maldonado (1881)
- Historia de la guerra de España en el Pacífico (1882).
- Vasco Núñez de Balboa (1882).
- La manta del caballo (1878), drama
- Corazón de hombre (1884)
- La bofetada (1890)
- El pródigo (1891)
Referències
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Emilio Alcalá Galiano |  Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira G 1915-1931 | Succeït per: Eduard Marquina i Angulo |
| Precedit per: Cesáreo Fernández Duro |  Medalla 9 1908 - 1931 | Succeït per: Manuel Serrano y Sanz |