El Tour de Romandia forma part del World Tour i per aquesta raó hi són presents els 18 equips ProTour, així com l'Europcar i el Geox-TMC que són convidats per l'organització.
Els ciclistes hagueren d'afrontar un total de 694,9 km distribuïts en cinc etapes i un pròleg inicial. El pròleg i la quarta etapa són contrarellotges individuals, mentre que la primera etapa es podia considerar l'etapa reina de la present edició.
Pròleg de 3,5 km pels carrers de Martigny gairebé plans.[1] El bascJónathan Castroviejo (Euskaltel–Euskadi) s'imposa, sorprenetment, amb 3' 40" i es fa amb el mallot de líder.[2]
Etapa força accidentada, amb un port de segona categoria en la primera meitat de l'etapa i dos de primera categoria en els darrers 25 km, el coll de Pillon i l'arribada a Leysin.[3]
El rus Pàvel Brut (Team Katusha), gràcies a una escapada en els primers quilòmetres, s'imposa amb un minut de diferència respecte als seus antics companys d'escapada, i amb dos minuts sobre el grup amb els principals favorits. Es vesteix amb el mallot de líder.[4]
Etapa trencacames, amb inici i final a Romont, al voltant de la qual gira tota l'etapa, ja que els ciclistes passaran fins a tres vegades per la línia d'arribada. Dos ports de segona, a la part central de l'etapa, i un de primera a manca de 16 km. El darrer quilòmetre és en lleuger ascens.[5]
Etapa suau en els primers 110 quilòmetres, per complicar-se en els darrers 50, quan els ciclistes hauran d'afrontar un port de primera i un altre de segona categoria de manera consecutiva. El final és completament pla.[7]
Contrarellotge individual de 20,4 km, amb uns cinc primers quilòmetres ascendents, per tot seguit suavitzar-se fins al final.[9]
David Zabriskie (Garmin-Cervélo), especialista en contrarellotge superà de manera clara els favorits a la general i aconseguí la victòria. Cadel Evans (BMC Racing Team) fou el millor entre els favorits i es vestí amb el mallot groc de líder, amb 18" sobre Tony Martin. El fins ara líder Pàvel Brut per 1' 40".[10]
Etapa amb dos ports de primera categoria en la part central de la mateixa i uns darrers quaranta quilòmetres totalment plans per arribar a Ginebra.[11]