Bàscara
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Àmbit funcional territorial | Comarques gironines | ||||
Comarca | Alt Empordà | ||||
Capital | Bàscara | ||||
Població humana | |||||
Població | 1.059 (2023) (60,51 hab./km²) | ||||
Llars | 67 (1553) | ||||
Gentilici | Bascarenc, bascarenca | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 17,5 km² | ||||
Banyat per | Fluvià | ||||
Altitud | 66 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Narcís Saurina Clavaguera | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 17483 | ||||
Fus horari | UTC+01:00 | ||||
Codi INE | 17016 | ||||
Codi IDESCAT | 170160 | ||||
Lloc web | bascara.cat |
Bàscara[1] és un municipi, simbòlicament, de la República Catalana,[2] a la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines. Està format per la vila de Bàscara i els pobles agregats de Calabuig i Orriols-Les Roques, que es van incorporar al municipi de Bàscara el 1846.[3][4]
La vila de Bàscara està situada a l'extrem sud de la comarca, a la vora dreta del Fluvià, dalt d'un turó, a 66 m sobre el nivell del mar. Manté restes de l'antiga muralla medieval i del castell episcopal.[5] La primera referència escrita data del 817.
Geografia
- Llista de topònims de Bàscara (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Entitat de població | Habitants |
---|---|
Bàscara | 601 |
Calabuig | 80 |
Orriols | 172 |
les Roques | 132 |
Bàscara es troba al cantó del riu Fluvià, i fins al 1940 no es va construir el pont definitiu que el travessa (carretera N-II). Fins llavors, el pas del riu es feia per un passallís, i també un xic més a l'est, en barca, a prop de l'anomenat Hostal de la Barca (ja a Pontós) i de l'ermita de Santa Anna de Pontós.[6]
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Llocs d'interès
- Muralles de Bàscara, al voltant del nucli històric, originades al segle xiii, declarades Bé cultural d'interès nacional (BCIN).
- Castell de Bàscara o castell episcopal, obra popular dels segles xiv i xv, declarat BCIN.
- Castell de Calabuig, obra popular dels segles xiv i xv, declarat BCIN.
- Castell d'Orriols, obra renaixentista dels segles XVI-XVII, declarat BCIN.
- Església parroquial de Sant Iscle
- Priorat de Sant Nicolau, actualment Can Pagès (Calabuig)
- Ruïnes de l'església de Sant Miquel de Terrades (Calabuig)
- Església de Sant Feliu (Calabuig)
- El molí de Calabuig
- Castell-palau d'Orriols (segles XVI -XVIII)
- Ajuntament (segle XVI)
Tradicions
- El Mercat dels Tortells
- Festa Major, al novembre
- Festa d'estiu, a l'agost
- Festa municipal, el 19 d'abril[7]
- El Pessebre Vivent de Bàscara,[8] representat des del 1973
- Cursa Despertaferro,[9] al setembre i al febrer
Fets rellevants
- El 7 de maig de 2022 es va proclamar "territori alliberat" d'Espanya i municipi de la República Catalana. Fou un acte simbòlic.[10]
- El 8 de maig de 2022 va patir un atac feixista al municipi.[11]
Bibliografia
- BOSCH PARER, C; EGEA CODINA, A. Mil anys de domini episcopal a Bàscara. Ajuntament de Bàscara, 2002
- RIERA i PAIRÓ, Albert, La Senyoria episcopal de Bàscara, IEE, 2003.
- RIERA i PAIRÓ, Albert, Bàscara, Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona, 2001.
Referències
- ↑ Riera i Pairó, Albert. Bàscara. Girona: Diputació de Girona, 2001. ISBN 84-95187-30-2.
- ↑ NacióDigital. «Bàscara es proclama primer «territori alliberat» de la República catalana | NacióDigital». [Consulta: 9 maig 2022].
- ↑ Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya (en català). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3.
- ↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860) (en català). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
- ↑ «Bàscara | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 febrer 2018].
- ↑ Font i Verdaguer, Pere. Pontós : passat i present. [Pontós (Girona)]: Ajuntament de Pontós, 2004. ISBN 84-609-3505-1.
- ↑ «Bàscara fixa el 19 d'abril com a festiu local per commemorar la fi pas de camions per la N-II». Diari de Girona.
- ↑ «La ruta dels pessebres vivents» (en castellà). elmundo.es, 21-12-2005. [Consulta: 1r juliol 2009].
- ↑ «Despertaferro Bàscara». [Consulta: 16 febrer 2018].
- ↑ «Acció d'"alliberament" de Bàscara: es declara municipi de la República Catalana», 07-05-2022. [Consulta: 9 maig 2022].
- ↑ «Atac ultra a Bàscara després de declarar-se "territori alliberat"», 08-05-2022. [Consulta: 9 maig 2022].
Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya