Cabanelles
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Àmbit funcional territorial | Comarques gironines | ||||
Comarca | Alt Empordà | ||||
Capital | Cabanelles | ||||
Població humana | |||||
Població | 276 (2023) (4,96 hab./km²) | ||||
Llars | 66 (1553) | ||||
Gentilici | Cabanellenc, cabanellenca | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 55,6 km² | ||||
Banyat per | Àlguema, Fluvià i Manol | ||||
Altitud | 194 m | ||||
Limita amb | Albanyà Crespià Maià de Montcal Beuda Vilademuls Navata Cistella Lledó Sant Llorenç de la Muga Terrades Esponellà | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Martí Espigulé Vallmajó | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 17746 | ||||
Fus horari | UTC+01:00 | ||||
Codi INE | 17031 | ||||
Codi IDESCAT | 170314 | ||||
Lloc web | cabanelles.cat |
Cabanelles és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les comarques gironines. Forma part també de la subcomarca de l'Alta Garrotxa. Els municipis veïns són: a l'est Cistella, Lladó i Navata, al sud Crespià, a l'oest Beuda i Maià de Montcal, i al nord Albanyà, Sant Llorenç de la Muga i Terrades. Forma part del Consorci Salines Bassegoda.
Com a curiositat, el terme corresponent al poble d'Espinavessa està separat de la resta del terme municipal per una zona on hi conflueixen els termes municipals de Crespià i Navata.
Geografia
- Llista de topònims de Cabanelles (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
- Muntanyes
- Puig de Mas Riera 211,1 m.[1] 42° 12′ 1.271″ N, 2° 48′ 11.16″ E / 42.20035306°N,2.8031000°E / 42.20035306; 2.8031000[2] Compartit amb Crespià
- Puig d'Albanyà
- Puig del Mont
- Puig Morell
- Puig Morena
- Puig Pujau
- Puig del Suro
Història
L'any 1846, fruit de la política de reducció de municipis, Cabanelles va incorporar L'Estela, Queixàs, Sant Martí Sesserres i Vilademires. L'any següent va incorporar Espinavessa (amb La Palma), poble que que havia estat unit a Crespià el 1846.[3]
Demografia
Entitat de població | Habitants |
---|---|
Cabanelles | 65 |
Queixàs | 48 |
Espinavessa | 58 |
l'Estela | 3 |
Sant Martí Sesserres | 28 |
Vilademires | 45 |
I els veïnats de Casamor, la Palma i La Cirera.
Llocs d'interès
Edificació al nucli del poble de Cabanelles que data del segle XVIII amb reformes i ampliacions posteriors, seu de la Baronia de Torrà
Casa al nucli urbà de Cabanelles, formant cantonada entre els carrers de l'Arc i de Lladó.
Castell de Biure
Casa de pagès del nucli de Queixàs.
Masos de Vilademires
Conjunt de cases de pagès al llarg de la Riera de Vilademires, entre els quals hi ha Can Batlle, Can Fàbrega, Can Comalat, Can Coromines i Can Cortada i Mas Olivet.[4]
Església de Santa Coloma
És l'església parroquial del poble. Construïda el segle xi, es va reformar a fons a finals del segle xii, principis del xiii. És un edifici d'una sola nau amb volta, sense arc tòric. L'absis semicircular s'obre directament a la nau. A la base de les voltes s'hi aprecia una motllura simple.
El portal té un llindar i un timpà coronats amb quatre arquivoltes simples característiques de la regió al segle xii.
- Entrada a l'església
- Detall del campanar
Cel·la monàstica de Sant Cristòfol de l'Estela (o Sant Grau)
Dels segles X - XI. En estat ruinós, adosada a Cal Magre, ben a prop de Santa Maria de l'Estela.[4]
Conjunt format per l'església i, adossada a aquesta per la banda de llevant, l'antiga rectoria actualment mig enrunada, al nucli de l'Estela.
Església de Sant Martí Sesserres
Es tracta d'un edifici de la segona meitat del segle xii, molt simple, sense ornaments, de construcció barata. L'església està constituïda per una sola nau coberta d'una volta amb arc, però sense arc tòric. El portal té una llinda i un timpà que han conservat llur estructura primitiva.
- Detall del portal
- Vista general
- El campanar
Església de Sant Martí de Queixàs
Dels segles XI - XII.
Església de Sant Romà de Casamor
Situada al petit nucli de masos que conformen el veïnat de Casamor, a prop de Queixàs. Es tracta de les restes enrunades de l'església i, al seu costat, probablement, l'antiga rectoria.
Església de Sant Mateu de Vilademires
Dels segles XII - XIII.
Del segle xi.
Església de Sant Llorenç d'Espinavessa
Del segle xviii.
Ubicat a l'antic terme de Bassegoda, actualment al d'Albanyà, però que té el principal accés per Cabanelles.
A part, també hi havia hagut l'ermita de Sant Jaume de la Garriga, a prop de la casa de pagès de Can Garriga, al cim del cingle sobre la Riera de Sant Jaume.[4][5][6]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Referències
- ↑ Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ «Cabanelles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya (en català). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Tremoleda, Joaquim; Minobis, Pep; Minobis, Berto. La Garrotxa d'Empordà. Lladó-Cabanelles. Girona: Diputació de Girona, 2003. ISBN 84-95187-53-1.
- ↑ «Sant Jaume de Garriga (Cabanelles) | enciclopedia.cat». [Consulta: 4 novembre 2023].
- ↑ Marquès, Josep Maria «Creació i extinció de parròquies al bisbat de Girona» (en català). Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 35, 1995, pàg. 405-446.
Vegeu també
- Baronia de Torrà
- Castell de Biure (Queixàs)
- Puig Morell
Enllaços externs
- Cabanelles - Lloc web oficial
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya